Aquest
és el nom que ha rebut el prejecte educatiu del CRA Mariola-Benicadell el
present curs 2019-2020.
Un
projecte que s'hi centrava en l'organització de tots els continguts entorn a
tres etapes històriques que foren rellevants en la comarca de l'Alcoià i el
comtat.
Al
primer trimestre justificàrem el projecte a l'alumnat, entenent el concepte
d'historiadores/ historiadors, etapa i edat històrica, línia del temps...
Després vam conèixer l'origen del poble de Gaianes i seguidament coneguèrem un resum de la seua
progressió fins a l'EDAT MODERNA.
En
aquesta edat la societat va començar a nomenar els nous carrers de les ciutats
i pobles que, en aquella època, s'ampliaven a bon ritme. Va ser a l'edat
MODERNA quan molts carrers i edificis públics van rebre el nom de cientìfics,
poetes, clergues,metges i escritors famosos.
Aquesta
costum s'adona a tota la península i continua passant a l'Edat contemporànea.
Així ho vam investigar a la classe de 3r i 4t.
Un
dia, elaborant una línia del temps amb informació centrada en la comarca... un
alumne va observar que l'edifici de l'escola tenia el nom de “VICENT DURBÀ”,
però que al costat hi havia una placa amb el nom “JULIA PÉREZ”: Qui és eixa
Julia?, s'hi preguntarem...
Vam
esbrinar que JULIA era la propietària de l'edifici que el va cedir per a l'ús
de l'esglèsia i per a acollir i ensenyar xiquets.
L'alumnat
tenia moltes preguntes: “Hi havien xiquets i xiquetes?, Quí era Vicent Durbà?”...
Amb aquestes qüestions la línia d'investigació va començar a centrar-se en el nom dels
carrers de Gaianes i les poblacions que la classe coneixia. Hi havia referència
a molts homens rellevants, però en el cas de les dones, en són ben poques les
que tenen un carrer dedicat a elles.
A
més a més molts carrers femenins feien referència a verges i figures religioses
(CARRER MARE DE DEU DE LA LLUM). Així els hi van sortir nous dubtes a la
classe:
És
que les dones no eren intel·ligents?, Per què no volien estudiar?...
La
línia d'investigació va anar girant i l'alumnat volia conèixer més sobre la
societat de l'edat MODERNA i CONTEMPORÀNEA, on consta que els carrers dedicats
a dones en tot el territori nacional, són menys del 10% del total. És a dir, de
cada 100 carrers, sols menys de 10 tenen nom de dona.
Segons
inventigàrem, els motius venen d'una societat on la
dona tenia un paper secundari, un
paper casolà amb dificultats i impediments per accedir als estudis superiors:
“AL
MATRIARCAT VIVIA, PERÒ AMAGAT”.
Fou
uncreïble veure com xiquets i xiquetes de 3r i 4t mostràven sorpresa i cabreig
davant aquesta desigualtat: tot el grup començà a parlar d'anècdotes que havien
escoltat als seus pares, mares, iaios,iaies... Casos de que no poguèren
estudiar més perquè eren molts germans i tenien pocs diners, que l'universitat era
per a rics, que les havien tractat diferent per ser xiques...
Quan
s'acostava el dia de la dona, vam aprofitar per conèixer dones destacades en
totes les etapes històriques: hi han moltes dones, però els seus noms no van
resonar tant als llibres d'història, música o ciències.
A
la classe li va resultar especialment proper, el cas de la mestra CARME MIQUEL,
que destaca per ser de les pioneres en posar en dubte l'escola tradicional i
que sols ensenyava en castellà.
La
tasca d'aquesta dona no va ser públicament reconeguda fins fa pocs anys.
Però
les coses estan canviant, perquè en els últims anys estan modificant noms de
carrers a moltes poblacions; i destinant carrers de nova creació a dones.
En
el cas de CARME MIQUEL, vam esbrinar que tenia un carrer al seu nom en Alzira,
inclús feien referència a ella i la seua tasca en una cançó.
La
cançó de LA MESTRA, del grup ZOO (que va estar reconeguda amb algun que altre
premi).
Així
l'alumnat de 3r i 4t va tindre una idea que va sorprendre a la mestra:
“nosaltres
volem fer alguna cosa contra aquesta desigualtat cap a les dones”, “per què no
dediquem carrers a dones importants?”.
Clar,
tota la classe conéix a dones importants per a elles i ells, però les seues
mares dominaven la primera posició en el rànking personal i, per què no?
Entre
totes i tots vam tramar una idea, canviar per sopresa el nom dels nostres
carrers per un dia.
Vam
triar el model de la placa, van arreplegar la informació necessària per a
dedicar el carrer amb arguments de pes i sols ens quedava la tasca de:
dissenyar les plaques personalitzades amb ordinador i penjar-les al carrer una
vesprada.
Com
que va arribar l'estat d'alarma, aquestes dos últimes tasques foren
impossibles. Però huí estan ja acabades per a concloure una iniciativa tan
bonica.